El Grup de Recerca de Cervelló va fer que aquest passat divendres 21 de Novembre del 2014, el Doctor Joan Santacana, professor d'arqueologia a la Universitat de Barcelona realitzés una conferència parlant de la recerca realitzada fa gairebé 8 anys i recollida en un llibre sobre el Baró de Cervelló. L'acte es va dur a terme a la Sala Polivalent de la Biblioteca Municipal de Cervelló i hi van assistir una trentena de persones.
La conferència va ser l'últim acte del Tricentenari de 1714-2014 a Cervelló, i va servir també, per tornar a presentar o recordar el llibre Un noble Català a la Guerra de Successió. Exhumació de la tomba del baró de Cervelló 7 anys després de la seva publicació. Durant tota l'hora que va durar la xerrada de Joan Santacana, aquest va explicar als assistents què va passar fa 7 anys a l'església de Sant Vicenç dels Horts i, què va succeir posteriorment.
El Doctor i arqueòleg va explicar que el gener de l'any 2007, el mossèn de l'església de Sant Vicenç dels Horts i cosí seu, el va trucar demanant-li ajuda perquè quan van aixecar el paviment per col·locar-hi calefacció es van adonar que sota hi havia una tomba. Joan Santacana va narrar com ràpidament va enviar un equip d'arqueologia d'emergència de la UB i, més tard s'hi va incorporar ell mateix a l'exploració. Aquest equip d'arqueòlegs va descobrir de manera veloç que la tomba era de Guillem, el Baró de Cervelló, i van decidir obrir-la i investigar-la.
El Dr. Santacana va comentar que al panteó descobert, no tan sols hi havia el cos del Baró mort l'any 1707, sinó que l'acompanyava el d'una noia d'entre 12 i 14 anys que va morir 50 anys més tard que el primer. Sobre ella no hi van voler profunditzar, però creien que era la filla de Ramon Ignasi, fill austriacista de Guillem. També va mostrar unes imatges de com pensaven que anava vestit el Baró i era físicament en el moment de ser enterrat. I en elles vam veure una reconstrucció d'un home aproximadament de 160 centímetres d'alçada, mort amb uns 50 anys i carregat d'artrosis. A més va explicar Joan Santacana que Guillem vestia una perruca francesa i un barret al cap, una jupa, una corbata de l'època, unes calces, una camisa, una casaca, unes mitges i unes sabates de taló. Sobre de tota aquesta indumentària hi duia una capa i cobrint-ho tot portava un hàbit blanc.
Finalment, l'arqueòleg va fer-nos ràpidament un tastet del que fou la vida del Baró de Cervelló i on visqué. Aquest tenia un palau situat a l'actual Born amb un gran balcó, alguns llibres, pocs però bons instruments musicals, no gaires obres d'art i una coberteria de plata a mitges. Joan Santacana va dir: "El Baró va viure forces anys a la Bisbal del Penedès i durant alguns altres a Sant Vicenç dels Horts, ja que Barcelona estava en guerra i no era segura. És per això que en el testament va deixar tot allò que tenia a la Bisbal i va demanar ser enterrat al poble del Baix Llobregat".
El Grup de Recerca de Cervelló i el mateix Joan Santacana, per concloure l'acte van obrir un torn de preguntes força intens entre els assitents molt encuriosits amb la història del Baró de Cervelló i, posteriorment es van tancar els actes pel Tricentenari de 1714 amb un brindis entre tots els que hi érem a la Sala Polivalent de la Biblioteca cervellonina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada